Introducció als components utilitzats en el sistema DWDM
DWDM és una innovació que permet que múltiples portadores òptiques viatgin en paral·lel en una fibra. Els dispositius DWDM combinen la sortida de diversos transmissors òptics per a la transmissió a través d'una sola fibra. Al final de recepció, un altre dispositiu DWDM separa els senyals òptics combinats i passa cada canal a un receptor òptic. Només s’utilitza una fibra òptica entre dispositius DWDM (per direcció de transmissió). Com funciona el sistema DWDM i quins components es necessiten al sistema DWDM? Segueix llegint aquest article i trobareu la resposta.
Normalment, els components utilitzats en un sistema DWDM inclouen transmissors i receptors òptics, DWDM mux / demux, OADM (multiplexors òptics addicionals), amplificadors òptics i transponders (convertidors de longitud d'ona). La següent part introduirà aquests dispositius respectivament.
Els transmissors es descriuen com a components DWDM perquè proporcionen els senyals de font que es multiplexen. Les característiques dels transmissors òptics utilitzats en sistemes DWDM són molt importants per al disseny del sistema. S'utilitzen múltiples transmissors òptics com a fonts de llum en un sistema DWDM que requereix longituds d'ona de llum molt precises per funcionar sense distorsió o interferència entre intercanals. Es fan servir diversos làsers individuals per crear els canals individuals d'un sistema DWDM. Cada làser funciona a una longitud d’ona lleugerament diferent.
El Mux DWDM (multiplexor) combina múltiples longituds d'ona creades per múltiples transmissors i que operen en diferents fibres. El senyal de sortida d'un multiplexor es coneix com a senyal composta. Al final receptor, el DeMux (demultiplexor) separa totes les longituds d’ona individuals de la senyal composta cap a les fibres individuals. Les fibres individuals passen les longituds d’ona demultiplexades a tants receptors òptics. En general, els components de Mux i DeMux es troben en un únic recinte. Els dispositius Mux / DeMux òptics poden ser passius. Les senyals de components són multiplexades i demultiplexades òpticament, no electrònicament, per tant no es requereix cap font d'alimentació externa.
La imatge de dalt mostra l'operació DWDM bidireccional. Els polsos de llum N de diferents longituds d'ona portats per fibres diferents N es combinen amb un mux DWDM. Els senyals N es multiplexen sobre un parell de fibres òptiques. Un demultiplexor DWDM rep el senyal compost i separa cadascun dels senyals de N components i passa cadascun a una fibra. Les fletxes de senyal de transmissió i recepció representen equipament del client. Això requereix l'ús d'un parell de fibres òptiques, una per a la transmissió i l'altra per rebre.
L’OADM és sovint un dispositiu que es troba en els sistemes WDM per multiplexar i encaminar diferents canals de fibres dins o fora d’una fibra de mode únic (SMF). Es crea per afegir o deixar òpticament un o diversos canals CWDM / DWDM en unes poques fibres, proporcionant el poder d’afegir o deixar anar una sola longitud d’ona o longituds d’ona múltiples des d’un senyal òptic completament multiplexat. Això permet ubicacions intermèdies entre llocs remots i accedeix al segment de fibra puntual a punt que els uneix. Les longituds d'ona no es deixen passar a través de l'OADM i continuen cap al lloc remot. Les longituds d’ona addicionals seleccionades poden ser afegides o eliminades per OADM successives si cal.
La imatge anterior mostra el funcionament d’un OADM d’un canal. Aquest OADM està dissenyat només per afegir o deixar anar senyals òptiques amb una longitud d’ona determinada. D'esquerra a dreta, un senyal compost entrant es divideix en dos components, drop i pass-through. L’OADM només retalla el flux de senyal òptic vermell. El flux de senyal abandonat es passa al receptor d’un dispositiu client. Les restants senyals òptiques que passen per l’OADM es multiplexen amb un nou flux de senyal d’addició. L’OADM afegeix un nou flux de senyal òptic de color vermell, que funciona a la mateixa longitud d’ona que el senyal deixat. El nou flux de senyal òptic es combina amb els senyals de pas per formar un nou senyal composta.
Els amplificadors òptics augmenten l'amplitud o afegeixen guanys a senyals òptiques que transmeten una fibra estimulant directament els fotons del senyal amb energia extra. Són dispositius "en fibra". Els amplificadors òptics amplifiquen els senyals òptics en un ampli rang de longituds d'ona, la qual cosa és molt important per a l'aplicació del sistema DWDM.
Els transponders converteixen els senyals òptics d'una longitud d'ona entrant a una altra longitud d'ona de sortida adequada per a aplicacions DWDM. Els transponders són convertidors de longituds d'ona òptic elèctric-òptic (OEO). Un transpondedor realitza una operació OEO per convertir longituds d'ona de llum. Dins del sistema DWDM, un transpondedor converteix el senyal òptic del client en un senyal elèctric (OE) i després realitza funcions 2R (reamplify, remodelació) o 3R (reamplify, remodelació i retime).
La imatge de dalt mostra el funcionament del transponder bidireccional. Un transpondedor es troba entre un dispositiu client i un sistema DWDM. De l'esquerra a la dreta, el transponder rep un flux de bits òptic que funciona a una longitud d'ona determinada (1310 nm). El transponder converteix la longitud d’ona de funcionament del flux de bits d’entrada en una longitud d’ona compatible amb ITU. Transmet la seva sortida a un sistema DWDM. Al costat de rebre (de dreta a esquerra), el procés s'inverteix. El transponder rep un flux de bits compatible amb ITU i converteix els senyals a la longitud d'ona que utilitza el dispositiu client.
Aquest article proporciona informació bàsica sobre els components utilitzats en un sistema DWDM. Tots els components componen el sistema DWDM integrat. I són indispensables. Espero que la informació d’aquest article sigui útil per construir el vostre sistema DWDM.