La jerarquia digital síncrona (SDH) és una tecnologia de xarxa de transmissió d'informació integrada que integra funcions de multiplexació, transmissió de línia i commutació, i està operada per un sistema de gestió de xarxa unificat.
SDH té especificacions unificades per a les interfícies de nodes de xarxa. Els primers elements unificats en aquesta especificació són els nivells de velocitat d'interfície i les disposicions de l'estructura de trama. A més, SDH també ha unificat els tipus d'equips i les funcions dels equips, fent que la composició de la xarxa sigui més estandarditzada. Hi ha 4 tipus d'equips SDH (elements de xarxa):
(1) Multiplexor de terminal (TM): s'utilitza per multiplexar i mapar diversos senyals de baixa-velocitat en senyals de línia STM-N o realitzar el processament invers, tal com es mostra a la figura.
(2) Afegeix -Drop Multiplexer (ADM): ramifica directament o insereix senyals de baixa-velocitat des de/a STM-N, tal com es mostra a la figura 1-4.
(3) Regenerador (REG): realitza l'amplificació i la regeneració dels senyals STM-N per ampliar la distància de comunicació, tal com es mostra a la figura.
(4) Digital Cross-Connect (DXC): realitza una connexió creu-de senyals amb diferents velocitats a diferents ports, tal com es mostra a la figura.
