Els senyals de veu analògics es mostren, es quantifiquen i es codifiquen en un senyal digital de 64 kbit/s. Per millorar la utilització de la línia i la capacitat de transmissió, s'adopta la tecnologia de multiplexació per -divisió de temps per intercalar i multiplexar múltiples senyals digitals de 64 kbit/s bit-a-bit. A Europa, 30 canals de veu independents de 64 kbit/s i dos canals de control d'informació es combinen per formar una estructura de senyal amb 32 franges horàries, amb una velocitat de transmissió de 2.048 Mbit/s. A Amèrica del Nord i Japó, els canals de 24 64 kbit/s s'entrellacen i multiplexen per formar un flux d'informació d'1,544 Mbit/s.
Per augmentar encara més la capacitat de transmissió, es poden multiplexar diversos fluxos d'informació de 2,048 Mbit/s (o 1,544 Mbit/s) en fluxos d'informació de -més alta velocitat. Per exemple, a Europa, 4 fluxos d'informació de 2,048 Mbit/s es multiplexen en un flux d'informació de 8,448 Mbit/s; Es multiplexen 4 fluxos d'informació de 8,448 Mbit/s en un flux d'informació de 34,368 Mbit/s; i 4 fluxos d'informació de 34,368 Mbit/s es multiplexen en un flux d'informació de 139,264 Mbit/s.
La tecnologia PDH al nostre país adopta l'estàndard europeu. Les taxes, les desviacions, els períodes de trama i el nombre de circuits de cada jerarquia de l'estàndard europeu es mostren a la taula 1-1.
Taula 1-1 Tarifes i períodes de marc de cada jerarquia PDH a la Xina
| Jerarquia | Taxa | Desviació | Període de marc | Nombre de circuits |
|---|---|---|---|---|
| primària | 2.048 Mbit/s | 50 ppm | 125 μs | 30 |
| Secundària | 8.448 Mbit/s | 30 ppm | 100.38 μs | 120 |
| Terciari | 34.368 Mbit/s | 20 ppm | 44.69 μs | 480 |
| Quaternari | 139,264 Mbit/s | 15 ppm | 21.03 μs | 1,920 |
En els darrers més de 20 anys, la tecnologia PDH ha tingut un paper important en les xarxes troncals i les xarxes locals. No obstant això, a mesura que les xarxes de comunicació es desenvolupen cap a una gran capacitat i estandardització, la tecnologia PDH s'ha eliminat bàsicament a les xarxes públiques de comunicació dels operadors. Els defectes de la tecnologia PDH tradicional es reflecteixen en els punts següents.
(1) Hi ha tres estàndards regionals principals per a la tecnologia PDH existent al món, tal com es mostra a la figura 1-1, que dificulta la interconnexió internacional.
(2) No hi ha cap especificació d'interfície òptica estàndard a tot el món. Això comporta diferents interfícies òptiques de dispositius de diferents fabricants, i fins i tot models diferents del mateix fabricant, que no es poden interconnectar, és a dir, incompatibilitat horitzontal.
(3) Dificultat per afegir/caure branques. Les longituds de fotogrames de cada nivell de velocitat de PDH són diferents i el punt inicial de la trama d'ordre inferior-no té cap posició fixa ni regularitat en la trama d'ordre-superior. Aquesta situació comporta la necessitat d'utilitzar equips d'esquena--per afegir/suprimir branques, la qual cosa requereix una demultiplexació pas-{-pas a pas per eliminar les branques necessàries i després multiplexar--pas a pas les branques restants.
(4) Només es pot utilitzar la multiplexació asíncrona, és a dir, les taxes de cada branca s'han d'ajustar perquè siguin sincròniques abans de la multiplexació.
(5) Capacitat de gestió de xarxa feble. A causa del petit nombre de bits de sobrecàrrega, no pot proporcionar una capacitat d'operació, administració i manteniment (OAM) suficient. L'OAM de la xarxa es basa principalment en la detecció manual de connexió creuada-digital i d'interrupció del servei, que no pot complir els requisits de la xarxa de telecomunicacions en evolució.